La proposta articula reforçar l’àmbit urbà resultant de la concatenació d’espais públics, des de la plaça de l’Església fins a la placeta d’accés a Can Martinet, passant per la plaça del poble i descendint de forma integrada cap a la Plaça de la Cooperativa. Es planteja una nova topografia que integra a través de grades les diferents cotes d’una manera progressiva, la qual cosa conforma un espai unificat visualment.

Per tal de generar un espai ampli que pugui acollir diverses activitats, es centrifuga el sistema de circulacions al perímetre possibilitant una nova plaça  que, juntament amb les grades que la rodegen, esdevindrà un espai de socialització, amb una gran flexibilitat d’usos, de tal manera que l’estratègia d’integració topogràfica és alhora una estratègia d’integració social.

La sala La Maresma presenta una construcció senzilla però noble: estructura de pilastres d’obra de fàbrica i tancament de maó, encavallades i corretges de fusta i coberta de rasilla i teules ceràmiques.

El plantejament d’ampliació i rehabilitació reconeix i posa en valor la preexistència, prolongant-ne el ritme estructural -amb pòrtics que reprodueixen la secció de la preexistència i donen continuïtat a l’espai- i alliberant la franja lateral en contacte amb l’edifici veí. El programa tancat es concentra en dos punts que articulen l’espai interior, generant una gran sala diàfana. S’incorpora un nou altell que permet augmentar l’aforament i la flexibilitat del nou edifici. A través de la materialitat s’estableix un contrast entre el nou i el vell i, a nivell exterior, s’incorpora una pell de gelosia ceràmica que conserva la configuració original d’obertures, com a forma de preservació de la memoria.

El programa s’organitza de forma senzilla i clara. La zona d’accés s’obre a la plaça de la cooperativa a través de l’antiga portalada i inclou serveis, guardarroba i un petit bar, peces que funcionen tant cap a l’interior com cap a l’espai públic. Les circulacions es concentren a la franja oest, entre la sala i l’edificació veïna, utilitzada també com a entrada d’il·luminació natural i que combina escales, passos i ascensors amb la possibilitat de transformar-se en balcó obert a la sala, oferint noves perspectives i possibilitats d’ús.

La gran sala polivament és l’espai principal de l’edifici, i compta amb una capacitat de 210 espectadors asseguts. Dins d’aquest àmbit es proposa un altell que permet augmentar l’aforament de la sala o bé pot funcionar de manera independent. Rere l’escenari es reserva una franja vertical destinada al backstage, camerinos i serveis per als artistes que comunica directament amb la via de servei posterior.

La sala s’equipa amb un sistema de grades retràctils i es resol amb un terra tècnic cobert de plataformes modulars d’alçada regulable per tal de garantir una gran flexibilitat.

Es dissenyen les estratègies bioclimàtiques per a garantir el màxim d’hores en confort passiu, posant especial atenció a les necessitats de renovació d’aire i al funcionament a l’estiu. Es projecta una envolupant tèrmica molt eficient, la “franja” del límit sud-oest esdevé un element passiu fonamental per la gestió bioclimàtica de l’edifici, tant a l’estiu quan es configura com una doble pell com durant l’hivern perquè genera l’efecte hivernacle. La coberta translúcida de la franja s’estén en paral·lel a la vessant oest de la coberta de la sala generant una cambra d’aire connectada amb la nova lluerna central, que contribueix a extreure de manera natural l’acumulació de calor per “stack effect”, garantint el funcionament òptim de l’estratègia de ventilació natural. Per altra banda, la Unitat de Tractament d’Aire, necessària per garantir la qualitat de l’aire interior sempre que la ventilació natural no sigui suficient, utilitza la cambra ventilada del forjat sanitari per pretractar tèrmicament l’aire exterior amb la inèrcia del terreny, tant a l’estiu com a l’hivern. D’aquesta manera es redueix la demanda energètica de la UTA necessària per temperar l’aire abans d’impulsar-lo als espais interiors.