Can Ferriol és una masia del segle XVIII situada a la capcalera de la vall de la riera de la Salut, a Collserola. Formada per una successió de 3 crugies a les quals se n’annexionà un volum posteriorment, segueix els cànons de les masies catalanes: compta amb annexes vinícoles, agrícoles i ramaders, també característics d’aquestes construccions. L’edificació principal, amb orientació est-oest, consta d’una crugia central d’accés oberta a les dues crugies contigües i, seguint aquesta successió d’espais, es genera la connexió amb el volum posterior, format per dues crugies. La masia es situa en un terreny aterrassat, deixant la planta baixa semisoterrada i oberta a un gran pati orientat a l’est.

La proposta funcional parteix de la necessitat d’activar i compatibilitzar els diferents usos que han de confluir a la masia de Can Ferriol: ús residencial amb cohabitatge, ús productiu i ús divulgatiu. Les diferents funcions s’agrupen i es distribueixen de manera lògica i eficient, situant els espais comuns a la planta baixa i tots els àmbits privatius a la planta primera. Aquesta distribució programàtica respecta l’estructura organitzativa de la masia original, permetent que els usos s’adeqüin als espais preexistents.

Els espais residencials privatius -a la planta primera- compten també amb un accés independent per la façana oest. Cada unitat disposa com a mínim de dos espais indiferenciats -que poden fer la funció d’habitació o sala privativa-, gràcies a la interposició d’un mòdul lleuger al centre de cada crugia, que inclou la cambra de bany, espais d’emmagatzematge, instal·lacions i l’accés a les golfes recuperades. Així doncs, aquests nuclis que concentren els serveis, centripeten l’espai i distribueixen els nous habitatges.

El projecte de rehabilitació proposa la consolidació estructural del cos principal de la masia i la recuperació i posada en valor dels dels diferents espais i elements de valor patrimonial, fent compatible l’adequació d’una construcció tradicional catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local a les exigències actuals d’accessibilitat universal, habitabilitat i estalvi energètic, minimitzant-ne les operacions de transformació. Es visibilitzen les successives intervencions que ha sofert l’edifici en el transcurs de la seva historia, incorporant als nous espais domèstics els murs vists, que constitueixen un palimpsest. Aquesta nova intervenció, conscient de sumar una capa més a la història de la masia, pren una actitud humil i respectuosa, prioritzant treballar amb materials ja presents a la construcció original, però incorporant tècniques actualitzades.

Pel fet de treballar en un entorn natural i desconnectat de les xarxes d’abastiment, es desenvolupen estratègies per a garantir l’autosuficiència energètica del conjunt i el tancament del cicle de vida dels recursos utilitzats. Tots els recursos emprats són renovables i es basen en l’aprofitament la matèria primera disponible a la finca, aprofitant-ne els excedents de l’activitat desenvolupada.