El nou Pavelló Poliesportiu reconeix el paisatge aterrassat on es situa i s’implanta aprofitant el desnivell natural. Mitjançant el semisoterrament de la pista s’aconsegueix reduir l’impacte visual i generar dos accessos diferenciats, l’un per a esportistes i l’altre per a públic. El volum principal, que conté la pista, es rodeja de cossos menors on es distribueix la resta del programa i que permeten reduir l’escala de l’edifici.

El programa es distribueix en dos nivells que conflueixen al cos est, que els recull sota una única coberta. El nivell inferior vincula tot el programa dels esportistes i conté els vestidors i serveis -situats al cos nord- i la sala polivalent -al cos est. El nivell superior, destinat al públic, conté serveis, administració, vestíbul i recepció al cos est i la galeria d’accés a les grades al cos sud.

L’edifici compta amb una gran flexibilitat, ja que permet des d’usos simultanis a les dues meitats de la pista fins al funcionament autònom de la sala polivalent que, mentre la resta de l’edifici roman tancat, podria oferir espectacles i altres actes culturals oberts a l’exterior.

L’elecció dels diferents sistemes constructius busca un equilibri entre la sostenibilitat econòmica i mediambiental del projecte. L’estructura de la pista es resol amb grans pòrtics de fusta, mentre que els cossos nord i est es resolen amb una estructura muraria de bloc de formigó i cobertes de bigues de fusta. D’aquesta manera es genera un contrast entre el volum central, de majors dimensions, i els volums perifèrics, que aterren la construcció i suavitzen el contacte amb l’entorn.

Les façanes de la pista són llegueres, mantenint la sud i la nord translúcides, i la coberta de la pista es resol amb dents de serra per tal de garantir una il·luminació uniforme i adequada per a l’activitat esportiva. S’opta per a fer visible aquesta coherència tectònica suprimint l’ús d’acabats allà on no són necessaris, fet que abarateix el cost total de l’edificació.